La realitat és evident o l´evident és la realitat?

Donat que tenim la capacitat de reflexionar, ens preguntarem sobre la mateixa realitat i la convertirem en objecte d’anàlisi. La paraula “realitat”,  l’origen de la qual és  del llatí "res",  significa, la cosa. Per tant, té un accent material molt marcat.
Si la realitat és allò que existeix d’una manera objectiva, el seu oposat és l’aparença, la il.lusió o la ficció, o allò que és subjectiu, però quina és la realitat del sentiments, de les emocions, dels pensaments? On és la realitat dels conceptes universals?
S’entén que  real és allò que pertany al món en què vivim i, per tant, allò que existeix en l’espai-temps
Sí tenim un accés més o menys directe a la realitat es la teoria del realisme, i  qui afirma que no és possible perquè la realitat només és producte del nostre pensament és la teoria del idealisme. i els que consideren que la realitat no ens és totalment estranya, però tampoc no és fàcil de conèixer-la  apareix la teoria del criticisme.
L’accés a la realitat no és directe ni evident, només podem accedir a la realitat interpretant-la.

Realidades o evidencias

Esta mañana mientras andaba por la calle
me he dado cuenta de que iba muy rapido,
asi que me he limitado a ir mas despacio,
asi que me he puesto a admirar todo aquello que hay a mi alrededor
y aun no me habia dado ni cuenta....

...que iba desnudo, sin afeitar y con calcetines. No entendía nada, porque me miran tanto?, nunca han visto a nadie en pelotas?, seran los calcetines que son negros?. Cuando paso por un escaparte, me reflejo y veo pintado en mi frente, "no te deseo el mal, ya tienes suficiente con esa cara".
El dilema es: me visto o me han visto?